Duplicadora a l'alcohol

La duplicació a l'alcohol és un mètode de reproducció de documents per transferència de tinta a través d'una solució a base d'alcohol. L'aparell que utilitza aquesta tècnica rep el nom de duplicadora a l'alcohol o copiadora a l'alcohol. Cal no confondre aquest concepte amb el que defineix un procés diferent (encara que bastant semblant) també molt utilitzat: el mimeògraf o ciclostil.^[1]

Aquest procés es va tornar obsolet per a la reproducció en paper amb la generalització de les fotocòpies i la informatització dels processos, encara que el paper còpia hectogràfic encara s'utilitza -sense la premsa rotativa-, per reproduir un dibuix sobre la pell abans de fer un tatuatge.

La tècnica de duplicació a l'alcohol s'inspira en l'hectògraf, procediment en el que una àrea de gelatina serveix de suport adherent per a la tinta que s'imprimirà sobre la còpia. El 1923, Wilhelm Ritzerfeld, creador de l'empresa alemanya Ormig, va tenir la idea d'utilitzar paper encerat com a suport adherent per a la tinta.^[2][3]